El forn (VII)

Una altra manera de coure, aquest cop enganxant el pa a les parets del forn. Un model més evolucionat que una roca calenta o les cendres, sense arribar a una cambra tancada com tenim ara i aquí.

El forn(VI)

Una de la manera més antiga de coure és aquesta, sobre cendres. Les restes arqueològiques trobades fan pensar que, sense voler-ho, un bocí de massa de pa -fa milers d'anys- va anar a parar damunt d'una pedra calenta...i en sortí el pa. La cendra és ben bona per coure.
En molts llocs del mon encara es fa el pa d'una manera que recorda un viatge a temps pretèrits.

El forn (V)

Hem escrit sobre les masies i els forns comunals de nuclis habitats. Aquest video en pot ser una breu mostra.

Va pensiero.

(Imatge: "Cap de pagès", Joan Miró)
Al nostre cervell també li cal alimentar-se. Per sobreviure necessita 0,10 calories per minut. Quan es fa un trencaclosques, la demanda energètica puja a 1,5 calories.
Davant d'un esforç es crema l'energia que tenim més a l'abast, els sucres. D'aquests n'hi ha mono, di i polisacàrids segons la llargària de la cadena que formen. El midó dels cereals forma part del darrers i és absorbit més lentament pel cos. I un cop esgotats els sucres, les reserves són els greixos.
El cervell empra el 40% de glucosa de la sang i, quan l'activitat intel·lectual és intensa, els lòbuls frontals acceleren l'ús d'aquest sucre monosacàrid.
Podem creure que pensar aprima...o que pot provocar "agulletes".
(Font: "Muy interesante", nº 325)