Pa amb tomàquet

El pa amb tomàquet.

Passejàvem per la plaça de la Constitució i a la façana del que havia estat l'antic ajuntament de Badalona, l'actual propietari hi ha posat unes rajoles que diuen:

Xochitl

Encuriosits vam demanar què vol dir aquest mot...La flor, ens digueren, en llengua nàhuatl. La parlen més o menys un milió i mig de persones a Mèxic.

I ves per on, tomàquet, tomàtec, tomata, tomàtiga,tomàtic i domàtiga tenen el nàhuatl com a “mare”: tomatl.

Era costum a les masies fer pa un cop a la setmana. Un procès una mica llarg, sense l'ajuda que tenim ara: electricitat, màquines, llevat saccharomyces...ben bé podia ser tot un dia entre amassar, fermentació i cuita.

Uns grans pans que havien de servir per a tota la setmana. Una peça rodona es manté més "fresca" que les barres, i en diem pa de pagès.

I imagineu com després de quatre o cinc dies n'era d'eixut, aquest pa...De primer va ser posar-hi un raig d'oli, per a fer-lo més mengívol. Ves a saber com, s'hi començà a sucar tomàquet.